Marc Grau Sanjuán, periodista
No hi ha cap dubte que els World Roller Games que s’han de jugar d’ací a no res han condicionat, i de quina manera, la Parlem Ok Lliga. És impensable per al bon aficionat que la millor lliga del món d’hoquei patins –amb el permís de Portugal-haja d’aturar-se cinc setmanes. Aquests calendaris tan bojos estan passant factura. I una miqueta més endavant ho explicaré.
Anem ja amb l’Alcodiam (jo sóc més d’Alcodiam que de PAS Alcoi tot i que en les meues retransmissions combine els noms). L’inici de temporada, fantástic. Després d’una molt curta pretemporada arribava la primera victòria contra el Vilafranca, acabat d’ascendir, però no per això menys complicat.
Espectacle al Miguel Sarasa en el següent partit. Contra el Finques Prats Lleida, un dels pocs equips que la temporada passada va assaltar la casa dels alcodiamistes. Els aficionats van gaudir de valent amb eixe 6-2. El Lleida també va ser víctima dels de Lorenzo Pastor al Ciutat d’Alcoi.
La felicitat no és mai completa. Mal partit a San Hipòlit, victòria a casa contra el Girona encara que amb sensacions contradictòries i parada per jugar la prèvia de la Champions.
Cal advertir que l’Alcodiam és el primer equip de la ciutat a jugar una fase de la Lliga de Campions. Un fet històric que cal destacar com es mereix. De fet, és l’únic equip que ha jugat competició europea en forma de CERS (ara Europe Cup) arribant fins i tot a una Final Four.
Però aquest viatge a Coutras, França, va passar factura. 2000 quilòmetres i tres partits exigents en només tres dies. Derrota contra el Braga i el Forte i malgrat la victòria contra els francesos adeu a la següent ronda. En 48 hores, l’equip havia de viatjar a Arenys de Munt. Un dimecres. Ací el joc invitava a l’alegria que es va truncar a falta de 8 segons quan Gonzalo Pérez va decidir anar per una bola en pista contrària i l’àrbitre, que buscava el seu moment de protagonisme, li va mostrar una més que immerescuda targeta blava. No passa res. Aquestes decisions arbitrals van i venen i segur que en un moment donat ens la tornaran.
Eixe partit d’Arenys de Munt i 1000 kilòmetres més va fer esclatar la bombolla. Dissabte següent a casa contra el Sant Cugat es notava que els jugadors havien arribat al límit. El cansament era palés en cada acció dels nostres. Un cansament que s’havia traslladat al cervell. Faltaven idees. No ganes, no pundonor, no esforç. Ningú pot discutir mai que els jugadors de l’Alcodiam sempre s’ho deixen tot.
Estem davant decisions preses per altres organismes que un club que juga a la Parlem Ok Lliga ha d’acceptar. Però ha sigut un calendari brutal per a un club que té membres que també han de fer faena durant la setmana. Això es nota. És un esport considerat com a professional però està molt lluny d’arribar ahí.
Estem en plena parada. Li anirà bé a l’equip. Lorenzo Pastor podrà analitzar el que va passar contra el Sant Cugat i solucionar les errades.
També toca pensar en la Europe Cup. Estem al Grup D, amb el Ploufragran francés i el Geneve suis. La teoria indica que hem de passar i ficar-se als octaus de final. Això serà el 16,17 i 18 de desembre.
El 26 de novembre tornarà l’Ok Lliga al Miguel Sarasa. Espera el Liceo. Se’n recordeu del 4-3 de la temporada passada?, doncs això.